NOTA! Questo sito utilizza i cookie e tecnologie simili.

Se non si modificano le impostazioni del browser, l'utente accetta.

Approvo
23
Fri, Feb
13 Nuovi articoli

Sa cida sulcitana in curtzu, in Limba Sarda ComunaDae su 18 a su 24 de mese de argiolas

Novas in Sardu (LSC)
Aspetto
Condividi


Papa Frantziscu at nomenadu a muntzignori Walter Erbì Nùntziu Apostòlicu (ambassadori de sa Santa Sea) in s’istadu africanu de sa Libèria. Walter Erbì est nàschidu in Torinu in su 1968, laureadu in deretu canònigu, dd’ant fatu predi in su 1992 in Domunosa chi est sa bidda de orìgini de sa famìlia sua. Pro unas cantu annos at esertzitau su ministeru satzerdotali in sa diocesi nostra e in su 2001 est intradu in su Servìtziu diplomàticu de sa Santa Sea pro su cale at traballadu in sa Nuntziatura Apostòlica de is Filipinas e in is rapresentàntzias pontifìtzias in Italia, Istados Unidos e Turchia.

Pro su chi pertocat sa sanidade, a pustis de sa rechesta de s’istadu de emergèntzia fata dae is 23 sìndigos sulcitanos a is vèrtices regionales cida passada, no at cambiadu nudda: no est arribada nisciuna risposta a sa rechesta e in su mentris su pronto soccorso de su CTO serradu fiat e serradu abarrat e sighit a crèscere s’istrobu e su disàgiu de malàdios, traballadores e volontàrios.

Martis ant incingiadu s’infopoint de su Comunu de Igrèsias in s’aeroportu de Su Masu. Custa initziativa nascit gràtzias a sa collaboratzione de su Consòrtziu Turìsticu pro s’Igresiente e su Comunu de Igrèsias. Su bancu informativu chi s’agatat in s’àrea de is arribos at a ponnit a disponimentu materiale informativu chi pertocat totus is sitos mineràrios e is sitos de interessu culturale e puru is esperièntzias e is propostas de is operadores commertziales. In su mentris sighit a andare a innantis cun d-unu sutzessu mannu meda pùbblicu totus is atividades propostas pròpiu in Igrèsias chi ormai est su puntu de riferimentu pro totu su territòriu pro s’ispàssiu e sa cultura.

Antonello Cani, chi est sìndigu de Narcau, cenàbara at revocadu sa dèlega a s’assessora Paola Gambula. In su decretu pubblicadu in s’albu pretòriu de su comunu si ligit una sèrie longa meda de arresonis (cosa chi est bastante curiosa in is comunos piticos) chi ant fatu mancare su raportu de fidùtzia intr’e su sìndigu e s’ex assessora. Siguramente, cunsiderende chi in su tzentru de su Sulcis de Bàsciu sa polèmica polìtica est forte meda dae candu s’est insediadu su consìliu comunale nou, nd’eus a intèndere àteras.

Sàbudu a note in su parchègiu de s’ispidale Sirai de Carbònia ant pigadu fogu sa vetura de una dotora. Is pompieris sunt lòmpidos a lestru ma no ant pòtziu fai nudda pro sarvare sa vetura dae su fogu chi a su chi parit est istadu atacadu apostadamente. Craramente est arribada sa cundenna de de sa rsu de s’ispidale e sighit a crèschere sa cimbella de is carboniesos: si at a èssere cunfirmada s’òrigine dolosa de su fogu custa at a èssere sa de 16 veturas abrusiadas ocannu sena de nisciuna arresone a comente acuntessiat a metade de is annos 90.

Sighint a isbarcare algerinos in su Sulcis: cida passada nd’at arribadu prus de 50, custa cida invècias, intr’e sàbudu e domìnigu, nd’at lòmpidu àteros 27: 20 de custos ddos ant agatados acanta de S.A. Arresi, is àteros 7 in Sant’Antiogu. Comente semper, a pustis de is bìsitas mèigas, is Carabineris nche-ddos ant lòmpidos a su tzentru de collidura de Muristenis pro incarrerare is protzeduras de identificadura e de espulsione.

Est andadu bene meda s’ispetàculu de s’orchestra de su Teatru Lìricu de Casteddu chi giòbia in pratza Roma de Carbònia, ghiada dae su mastru Gerardo Di Lella at eseguidu is culonnas sonoras de is filmis prus famados. Sabùdu invècias est acabada cun d-unu sutzessu mannu meda de pùbblicu e de crìtica sa de 32 editziones de su Narcao Blues (20-23 de mese de argiolas) e fiant in 3000 is chi sunt andados a ascurtare is Tazenda in sa pratza de Santu Giuanni Suèrgiu. Custos sunt totus sinniales bonos meda chi ammostrant a comente sa gente, a pustis de duos annos de firma pro mori de sa pandemia, tengat ganas de torrare a nche essire e de si ispassiare.

Roberto Pinna