NOTA! Questo sito utilizza i cookie e tecnologie simili.

Se non si modificano le impostazioni del browser, l'utente accetta.

Approvo
31
Tue, Mar
43 Nuovi articoli

sa cida sulcitana in curtzu Dae su 23 de cabudanni a su 6 de mese de ladàmine

Novas in Sardu (LSC)
Aspetto
Condividi

sa cida sulcitana in curtzu Dae su 23 de cabudanni a su 6 de mese de ladàmine

Lunis 23: su Geoparco, in autotutela, in s’interis chi si abetant àteros acertamentos, at annuladu sa delìbera pro mèdiu de sa cale si stabiliat de nde essire foras dae is consòrtzios fatos cun su Comunu de Narcau (gestione de s’ex miniera de Rosas) e cun su Comunu de Carbònia (gestione de Centru Italianu de sa Cultura de su Crabone in sa gestione de sa ex miniera de Serbariu). Pro imoi sa mobilitatzione s’est firmada ma de siguru totus is chi traballant in custas istruturas, si chistionat de prus de una corantina de personas in totu, ant a tènnere de gherrare ancora in su benidore.

Martis 24: a manera ufitziale su Geoparco est foras dae sa retza de s’Unesco. Su cartellinu arrùbiu est arribadu a sa delegatzione sarda chi fiat a s’atòbiu de Sivìglia. Custu risurtadu, a pustis de sa bìsita chi at fatu sa delegatzione de s’UNESCO a s’acabu de su mese de argiolas, fiat previstu e non sunt serbidos is cuntzillos e is sinnialatziones fatas in is annos passados. Imoi est de cumprèndere si s’at a pòdere torrare a intrus e si is responsàbiles de custu disastru ant a abarrare in su postu insoru o si nc’at a èssere calincunu cambiamentu. Sunt duas is cosas siguras: sa primu est chi si non mudat sa conca, sa manera de pentzare s’amparu e s’avaloramentu turìsticu de totus, a cumentzare dae is polìticos mannos passende pro is amministradores locales e fintzas is operadores, non s’at a andare mai a innantis; sa de duas est chi sa pèrdida de custu reconnoschimentu internatzionale, sa befa manna est chi su Parcu Geomineràriu sardu est stètiu su primu in totu su mundu, est unu dannu mannu pro totu s’Ìsula.

Mèrcuris 25: in sa gruta de Àcuacadda, in comunu de Nuxis, ant acabadu sa primu campagna de isgavos archeològicos. In sa sala de is cunferèntzias in s’ex miniera de Sa Marchesa, su professore Carlo Cicilloni at contadu is primos resurtados. A cantu parit s’est fata una iscoberta noa in Sardigna: asuta de unu mesu metru de terra ant agatadu unu pillu de cinixu chi acarraxaiàt unu muntoni de arrogalla de vasos chi asserint a èssere de s’edade de su ràmine chi fortzis sunt istados postos pro unu ritu funeràriu. Duncas imoi si depint abetare is èsitos de is analisi fatas asuba de restos orgànicos e su chi narant is antropòlogos pro cumprèndere cali fessit s’impreu pretzisu de sa gruta.

Giòbia 26: sa giunta comunale de Teulada at detzididu cun d-una delìbera de limitare su nùmeru de is turistas chi podint intrare in sa pràgia de Tuerredda. Infatis in sa prenda de sa costera prus meridionale de Sardigna, dae su mese de làmpadas a su mesu de austu non beniat bene a ddoe andare. Su problema non fiat solu una chistione de parchègios (e de viabilidade in sa provìnciale 71) e de ismaltimentu de s’àliga, ma fintzas su fatu chi pro mori de s’impatu umanu sa pràgia est ispacende-sì e duncas sa giunta at donadu s’incàrrigu a is ufìtzios de averguare su nùmeru màssimu de presèntzias sustenìbiles e de agatare sa manera de fàghere controllos a cumentzare dae s’annu chi benit.

Cenàbara 27: in Carbònia ant fatu unu cunvegnu a pitzus de sa situatzione de sa fàbbrica de bombas de Domus Noas, chi a pustis de s’ismenguamentu de is òrdines, at causadu sa pèrdida de 160 postos de traballu. Sunt intervènnidos su sìndigu de Carbònia Paola Massidda, s’obisbu de Igrèsias mons. Zedda, is rapresentantes pro su comitadu de cunversione, s’assessore a s’indùstria Anita Pili, is deputados Pino Cabras e Emanuela corda e su sutasegretàriu a s’isvilupu econòmicu Alessandra Todde (totus de su M5S). Duncas sa chistione est istada scumpurada dae puntos de vistas diferentes. Ammancaiant su sìndigu de Domus Noas, chi sustenit dae semper sa presèntzia de sa RWM, e is consilieris regionales de su territòriu.

Sàbudu 28: puru in Igrèsias e in Carbònia is istudentes, ponende infatu a s’isvedesa Greta Thunberg, ant fatu una manifestatzione pro protestare contras a s’incuinamentu e a su cambiamentu climàticu. Est tropu fàcile a criticare custos giòvanos narende chi sunt vitziosos e chi tenint pagu ganas de istudiare. A parridade de chini iscriet custa rubrica est giustu, fintzas a candu sa “protesta” insoru abarrat pacìfica e civile, a ascurtare ita tenent de nàrrere e arresonare in pari cun issos a pitzus de su benidore de su pianeta.

Domìniga 29: sighint a arribare algerinos in su Sulcis. Custu fine de cida nd’at lòmpidu 40 in 5 isbarcos: nd’ant firmadu in Sant’Antiogu, in is parchègios de is Montes de Arena de Porto Pino, in su portu de Teulada e acanta de Cabu Malfatanu. Comente dònnia borta is Carabineris de sa cumpangia de Carbònia nde-ddos ant pinnigados e lòmpidos a su centru de collidura de Muristenis pro is protzeduras de identificadura e de espulsione.


Lunis 30: in comunu de Giba, a pagu tretu de sa diga de Montepranu, ant mortu a scupetadas un’àchili de su Bonelli. S’ISPRA at pubblicadu sa radiografia de s’animale mortu aundi si bident 17 perdigones sinniale craru chi dd’ant isparada de acanta e apostadamente. Su pillone fiat parte de unu programma de popolamentu e dd’iant iscapadu in su parcu de Telipora (acanta de Orosei) e a lestru nde fiat caladu in su Sulcis de Bàsciu aundi aiat scioberadu de fàghere su niu. Su chi at mortu custa animale at fatu un’afrustu mannu non solu a sa Sardigna ma fintzas a totu su Criau.

Martis 1: parit chi s’undada manna de isbarcos de algerinos non firmit prus: si su fine de cida passada nde sunt lòmpidos 60, is chi sunt arribados custa cida sunt un’àteru tanti. Comente dònnia borta is Carabineris de su cumpangia de Carbònia nde-ddos arrigotos e lòmpidos a su centru de collidura de Assèmini pro is protzeduras de identificadura e espulsione.

Mèrcuris 2: su Capu de su Guvernu, Giuseppe Conte est andadu a sa prefetura de Casteddu aundi at atobiadu is sìndigos sardos. Intru de totus is cosas at fueddadu puru in contu de sa tancadura de is centrales elètricas a carbone prevista in su 2025 decrarende chi ca no nc’at possibilidade de abetare a su 2030. Custa decraratzione, in su mentris chi at a lòmpere su metanu, ghetat umbras mannas in d-unas cantu vertèntzias industriales in totu sa Sardigna proite chi si non si agatant solutziones lestras non solu non torrat a partire s’impiantu de sa Syder Alloys ma nc’at s’arriscu de pèrdere is pagas indùstrias chi sunt sighende a traballare bene.

Giòbia 3: in Carbònia sighint is chèscias de is residentes de Is Gannaus e de is zonas lacanantes chi non baliant prus su fragu malu chi arribat dae s’impiantu de compostàgiu de Sa Terredda. Unu comitadu de residentes at fatu manifestatzione de fronte a s’impiantu e dimandat chi si rispetit s’ordinàntzia de su Comunu chi proibit de ispainare su compost in is campos e de cumprèndere si nc’at problemas a is biofiltros nous.

Cenàbara 4: si sighit a resonare in contu de s’esclusione de su Geoparco sardu dae sa retza de s’UNESCO. In custas dies medas ant pigadu positzione, critichende a chini a s’unu a chini s’àteru. In sa riunione fata dae is sòtzios de su Geoparco in Monteponi (comunos, universidades, provìntzias e regione) is sìndigos, chi sunt is rapresentantes de is comunidades locales, ant nadu chi tocat a torrare a cumentzare pròpiu dae is Comunos sende chi pròpiu is entes locales chi ant incumentzadu a gestire diretamente is sitos ex mineràrios sunt otenende resurtados bonos. Ma sa chistione, a parridade de chini iscriet custa rubrica, est ca custu ente, cun 81 comunos interessados ispartzidos in 8 àreas (dae Teulada a Tàtari passende peri su Gerrei, sa Barbàgia e sa Gaddura) est tropu mannu pro èsser gestidu in manera unitària e nche bollent ideas craras pro su benidore.

Sàbudu 5: sa Guàrdia de Finantza at iscobertu una trufa a s’Istadu chi faghiat unu grupu de imprendidores ativos in su polo industriale de Portoveseme. Custu grupu de impresàrios pro mèdiu de siendas amministradas dae personas chi firmaiant sceti is cartas arrigolliant gente a traballare e de chi ddos licentziaiant ddos torraiant a pigare cun àteras siendas collegadas otenende totus is benefìtzios de sa lege chena de nde tènnere su deretu. Is finantzieris ant scercuestadu contos bancàrios, màchinarios e edifìtzios pro unu valore totale de 12 miliones de èuros.

Domìniga 6: sunt giai incumentzados is campionados diletantes de fubalu. In Ecellentza regionale su Carbònia cun 8 puntos in 4 partidas est a su de 3 postos. In su girone A de promotzione, pustis de 3 giorronadas est segundu cun 7 puntos su Cortoghiana, sunt in su fundu de sa classìfica su Bidda Massàrgia e sa Monteponi. In su girone B de prima categòria at pèrdidu totus e is 3 partidas s’Antiochense 2013, sunt a coa puru su Narcau e s’Atletico de Villaperùciu (3 e 2 puntos), punnat a bìnchere su campionadu sa gloriosa Fermassenti (5 puntos) chi ocannu at fatu un’iscuadra forte. Est incumentzadu puru su campionadu de segunda categoria: in su girone B ant bintu sa primu partida sceti su Masainas e s’ISola di Sant’Antioco, invècias ant pèrdidu totus is àteras sulcitanas (S.A.Arresi, Is Urigus, Domusnovas, Sulcis United, Perdaxus e Bindua).

Roberto Pinna