NOTA! Questo sito utilizza i cookie e tecnologie simili.

Se non si modificano le impostazioni del browser, l'utente accetta.

Approvo
09
Fri, Dec
63 Nuovi articoli

Casteddu. Su 25 si presentat “Elògiu” de Maragall in sardu.

Novas in Sardu (LSC)
Aspetto
Condividi

Chenàbura 25 de cabudanni a sas 17.00 oras, in sa Biblioteca de sa RAS de Casteddu, apo a presentare paris cun àteros amigos su libru in editzione bilìngue sarda e catalana: “Elògiu de sa paràula, Elògiu de sa poesia – Elogi de la paraula, Elogi de la poesia”, Ed. Logosardigna, de su poeta e intelletuale famadu Joan Maragall. Deo so su tradutore a su sardu de custos duos sàgios.

Sa presentada de unu libru est semper un’ocasione de cuntatu intre pessones interessadas a sa literadura e intre amigos chi non s’agatant dae tempus; est comente sa prima rapresentatzione de un’òpera de teatru o de unu film.
In sas presentadas “normales” si faeddat de s’autore, de su proite at iscritu cussu libru e no un’àteru, si cummentat su traballu suo, si contat carchi anèdotu a pitzu de sa gènesi de su libru, si leghent unas cantas frases bene isseberadas. In fines benit s’ora chi intervenit su pùblicu, chi preguntat de s’autore, de sa relatzione de custu libru cun sos anteriores de s’autore, o sa fonte sua de ispiratzione e gasi sighende. De sa matessi manera chi esistint libros de gèneres e temàticas diferentes, b’at pessones chi acudint a unas e no a àteras presentadas, dipendende dae s’argumentu chi tratat su libru o dae su grupu de pessones a chie si dirigit s’òpera.

Custu sutzedit in totu sas natziones de su mundu, est sa normalidade. In Sardigna però, sa prus parte de sos libros chi si presentant non sunt iscritos in sardu, in sa limba de sa terra nostra, e in prus, no essende su sardu una limba galu “normale”, ogni presentada de unu libru in custa limba est un’eventu raru e un’ocasione pro si manifestare a favore de sa limba minorizada, sa nostra; divenit sa rivendicatzione de sa limba e de sa literadura iscrita in custa limba, duos elementos fundamentales de s’identidade comente pòpulu.

Vivimus in unu mundu globale e in una realidade, sa sarda, chi dat pagu valore a sa limba de sa terra, chi non tenet cussièntzia de su siddadu chi tenet: sa limba nostra, nàschida in custa ìsula. Sa polìtica, in prus, non nde favorit s’impreu sotziale e lassat chi sos produtos culturales e literàrios sigant s’uniformizatzione ditada dae su mercadu, dae sa cultura egemònica, chi tenet tendèntzia a annuddare ogni espressione de cultura minoritària.

Unu furisteri chi si chèrgiat acrarire sas ideas a propòsitu de literadura sarda at a tènnere dificultades meda pro cumprèndere sa dibata linguìstico-literàrio-psichiàtrica a inghìriu de su tema.

Una parte de s’intelletualidade isulana negat deretu s’esistèntzia de unu problema linguìsticu; su sardu, afirmat, no est una limba minoritària ma unu cumplessu de variantes o faeddos estràneos a su sistema dialetale italianu e pro costumàntzia privadu de una limba culta de riferimentu chi non siat s’italianu literàriu. No est reconnota sa minoràntzia linguìstica nen sunt valorados sos produtores de cultura locale, sardògrafos e sardòfonos chi, si non sunt dispretziados, sunt incuadrados, andende bene, in intro de su cuntestu dialetòfonu de s’italianìstica, boghende·nde·li totu sa càrriga polìtico-culturale-identitària de apartènnere a una minoràntzia linguìstica.

In Sardigna s’est creada una situatzione in unu tzertu sensu paragonàbile a una situatzione post-coloniale; b’at una parte de gente acumplessada, insegura, discuntenta forsis de istare in una colònia e chi duncas tentat de si mustrare cun sa metròpoli comente sa rapresentante de s’identidade sarda legìtima, pro tènnere unu reconnoschimentu sotziale e culturale. E ite devet fàghere? Si devet presentare comente isetant e isperant chi si presentet unu sardu: comente unu crèolu, unu criollu, de Sardigna, de limba e iscritura italiana comente est naturale, cun una aparièntzia esòtica però e una pinzellada de antighidade arcana, pro ite nono, suta pena de no agatare logu in peruna categoria de italianidade a dispositzione.

Duncas bendent comente literadura sarda sa iscrita in italianu; sa literadura sarda verdadera est pro a issos, andende bene, literadura semi-culta e andende male, literadura dialetale.

Àteru tèrmine impreadu, e de moda in custos ùrtimos annos, est: literadura “in limba”, chi diat èssere comente a nàrrere chi un’iscritore frantzesu iscriet in “langue” e no in frantzesu, o un’italianu iscriet in “lingua” e no in italianu.
A tènnere in contu chi, a banda de sa produtzione literària in italianu esistit fintzas una produtzione literària in sardu, minoritària est beru, ma rapresentada in custos ùrtimos annos dae chentinas de òperas de narrativa e de poesia, originales o traduidas, de custu mancu si nde faeddat.

Si est beru chi s’alfabetizatzione de massas in Sardigna l’at dada s’Itàlia, como però custu italianismu esasperadu, arrenegadu, aspriadu, custu monolinguismu a bortas istèricu, est tanchende s’ìsula nostra in unu provintzialismu disisperante.

Ogni libru nou in sardu, originale o traduidu, est duncas su benènnidu pro arrichire sa literadura nostra, pro agiudare a creare unu patrimòniu literàriu, pro fàghere intrare in cuntatu sa limba nostra cun àteras limbas de prestìgiu, pro dare a connòschere, in sa limba nostra, ideas e autores chi meressent de èssere connotos.

scririt Guido Cadoni